PRENSA

Joan Font, president del Grup Bon Preu
"Tancarem l’any al voltant de 990 milions de facturació, que és un creixement de l’11,4%"

“Nosaltres estem més acostumats a fer que a parlar. Perquè els empresaris com hem de parlar és amb fets i resultats”. Així de contundent ha iniciat la seva intervenció Joan Font, president del Grup Bon Preu, rodejat de 250 empresaris i directius de les principals empreses a Catalunya i alts representants institucionals com Felip Puig, alguns directors generals de la Generalitat de Catalunya, Xavier Trias i diferents regidors, a l’esmorzar executiu de PwC i La Vanguardia celebrat aquest matí per parlar de "Com competir –amb èxit– en un mercat de gegants”.

Conviccions
Després de comentar els orígens familiars d’aquest grup nascut l’any 1974 a Manlleu que avui factura al voltant de 990 milions d’euros, dóna feina a 5.000 treballadors i té 200 establiments, Joan Font afirma: “Per fer empresa, estic convençut que alguna cosa de somnis, d’il·lusió i de futur hem de tenir. No es tracta només de guanyar diners, hi ha la cohesió social i la responsabilitat en el territori, així com que a les nostres comarques no es perdi coneixement professional i d’oficis”.

“El sector de la distribució té un efecte d’arrossegament molt alt sobre el sector industrial i s’ha de posar en valor”. Amb quatre ensenyes, Bonpreu, Esclat, EsclatOil, iquodrive (comerç electrònic), Font posa de relleu algunes de les fortaleses del grup:

• L’assortit de marques de referència tant en súpers de proximitat com als hipermercats “el client ha de poder escollir ell i no haver de comprar el que el distribuïdor li vol vendre, no ens atribuïm la capacitat de prescriure el que ha de comprar el nostre client”.
• Preus. “En el tema de preus, has de ser competitiu sí o sí, no pots estar en el mercat si no ets competitiu”. I creixent: “El mercat està pla, nosaltres creixem el 4,1%, perquè la nostra estratègia respon millor al que el consumidor espera”.
• “Punts de venda còmodes, endreçats, sense trencament d’stocks, amb atenció al client impecable. Sembla molt obvi, però el consumidor ho valora i no ho troba a tot arreu”.
• “La marca de distribució ha tocat sostre. Nosaltres no ens ficarem en un paper que no ens toca. La distribució no s’ha d’imposar, són els fabricants que han de fixar preus i novetats. Qui entén de productes i d’innovació no és el distribuïdor sinó el fabricant. Nosaltres anem de bracet d’ells, no hem d’abusar d’una posició de domini que tenim per imposar criteris”.
• “Apostem fortament pel producte fresc. Ho hem de treballar i potenciar més. Tenim les millors seccions de fresc i creiem en el seu recorregut. A altres països es consumeix fruita fresca tallada pel carrer, aquí no, i no s’entén”.

Talent
Per a Joan Font, és cabdal no allunyar-se del mercat i que totes les persones de la plantilla coneguin la nostra posició versus als competidors. “Apostem per talent compromès, amb exigència personal i que posi l’èxit de l’empresa i l’equip per sobre dels interessos personals. Gent  amb forta voluntat de servei al client que es concreti en el seu dia a dia. Està molt bé ser un geni o un fora de sèrie, però si no saps fer equip no ens interessa”. “Ser pragmàtics, enfocar-nos cap a on volem anar i comptar amb gent que pugui i vulgui progressar”.

El sector
“Des les tres categories (discounters, especialistes i generalistes) nosaltres som generalistes. A tots els mercats desenvolupats, els lideratges els tenen empreses del país.  Casualitat no és, les administracions totes són molt lliberals però al país, al final, li interessa que el lideratge en sectors estratègics el tinguin empreses locals”.

Les tendències del sector: segmentació de la demanda, que fa que cada vegada les ensenyes ens fem més fortes en segments ben específics; no podem pretendre ser els millors en tot. Els clients són multicanal i multiensenya i no podem pretendre canviar-ho.

Millora de les administracions. Fiscalitat
Les empreses tenim dret a aspirar i exigir tenir una administració eficient. I no la tenim. Nosaltres podem trigar 3 o 4 anys en tenir els permisos per obrir un súper, altres triguen 7 o 8 anys... quan tinguem la possibilitat, hem d’apostar per crear una administració eficient que entengui que estem creant riquesa al territori i llocs de treball. Tampoc ens sembla bé que nosaltres paguem el 30% d’impost de societats i altres més grans/multinacionals paguin només el 7% real, ni que el mòduls siguin una escapatòria permanent pel petit comerç que no tributa.

El futur
“No canviarem substancialment el model de negoci: nosaltres a l’ADN portem créixer tant com puguem i anar de bracet amb els fabricants. Créixer tant orgànicament com per adquisicions de forma selectiva. I buscar millores permanentment, dotar-nos d’eines d’intel·ligència artificial que seran irrenunciables en una gestió moderna”.