BLOG

Bellesa i biodiversitat

Els amants de la natura trobaran a Catalunya 18 espais protegits, paisatges salvatges o marcats per segles d’agricultura, ramaderia i aprofitament del bosc. De l’alta muntanya a l’interior, de la plana al mar, els parcs naturals estan travessats per senders que s’endinsen en els racons més secrets.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu (1), a prop del Parc Nacional d’Aigüestortes (2), és el més gran de Catalunya, un paisatge d’alta muntanya modelat per l’acció humana i habitat per l’ós bru. A l’est hi ha el Parc Natural del Cadí-Moixeró (3), format per dues serres unides pel coll de Tancalaporta, una barrera muntanyosa amb estampes d’una bellesa singular. El de la Serra de l’Albera (4) conserva un patrimoni romànic molt ric, que té el màxim exponent en el monestir benedictí de Sant Quirze de Colera. Els penya-segats més salvatges es contemplen al Cap de Creus (5), castigat pel vent fred del nord o tramuntana. 

El massís del Pedraforca (6) és un emblema de l’excursionisme català, d’enorme riquesa biològica i amb una formació geològica peculiar. La zona volcànica de la Garrotxa (7) constitueix la millor mostra de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Els amants dels ocells disposen de tres espais per observar-los durant els seus viatges entre Europa i Àfrica: els Aiguamolls de l’Empordà (8), el Delta del Llobregat (9) i el Delta de l’Ebre (10). 

A la costa s’obre al mar el Parc Natural del Montgrí (11), les Illes Medes i el Baix Ter, amb fons marins apreciats per submarinistes d’arreu del món. El cor del país batega a la muntanya de Montserrat (12), formació rocosa única al món. Poblet (13) és conegut pel monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet, i per ser l’únic reducte del roure reboll (Quercus pyrenaica) de Catalunya. El Montseny (14), Reserva Mundial de la biosfera per la Unesco —com també ho són les Terres de l’Ebre— forma un mosaic de paisatges que ha inspirat, i ho continua fent, artistes, intel·lectuals i científics. Al sud s’estén el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (15), cingles i monòlits de conglomerat vermellós que contrasten amb boscos verds de pins i alzines. El Parc Natural de Collserola (16) és el que es troba més a prop de Barcelona, i és el seu gran pulmó amb 8.000 hectàrees de boscos i prats. La Serra del Montsant (17) mostra en el seu paisatge l’empremta de segles d’activitat humana i una diversitat biològica que habita cingles i barrancs. Entre Catalunya, València i Aragó, el Parc Natural dels Ports (18) constitueix un territori inhòspit on regna la cabra salvatge.

Reserves de la Biosfera
El Montseny, amb una vegetació i una fauna molt riques, va ser declarat Parc Natural i Reserva Mundial de la Biosfera per la Unesco el 1978. I 35 anys més tard, un altre territori amb gran diversitat d’ecosistemes tant interiors com de costa, les Terres de l’Ebre, es va convertir en la segona Reserva de la Biosfera.

Fotos:
Excursionista a l’Estany de Sant Maurici, amb els Encantats al fons. © Lluís Carro
Flamencs al Parc Natural del Delta de l’Ebre. © Ferran Aguilar