BLOG

L’estiu és una de les èpoques de l’any més riques i variades pel que fa a les hortalisses fresques. Una de les més acolorides i versàtils que pots trobar al mercat és el pebrot. N’hi ha de tots colors i per a tots els gustos i els pots incorporar en receptes de tota mena: des del gaspatxo fins a una amanida, passant per salses i conserves.

Volem que coneguis quines són les principals varietats de pebrot amb què pots omplir el cistell i, per això, te n’expliquem les característiques principals!

Els pebrots clàssics
Els pebrots més habituals són els que tenen una forma més aviat quadrada i de color verd, groc i vermell. Es tracta dels anomenats pebrots Califòrnia i la diferència de color ve determinada, bàsicament, pel grau de maduresa de l’hortalissa. El verd té un gust una mica més amargant, mentre que el vermell és més dolcenc i el groc queda una mica entremig dels dos.

El pebrot verd queda molt bé amb amanides i gaspatxo. El groc, donarà color als teus plats i el vermell és perfecte per escalivar! A més, podràs trobar la varietat: pebrot italià, de color verd i forma allargada. Té una textura més tendra que els anteriors i un gust semblant al del pebrot verd. I és dels pocs pebrots que pots trobar tot l’any!

Els pebrots
Hi ha dos pebrots força singulars que val la pena que tinguis en compte. Els primers són els pebrots de Padrón, verds i petits, i els pots cuinar saltats amb una mica d’oli i sal gruixuda i servir-los com a aperitiu. Recorda, això sí, que n’hi ha alguns que piquen!

Els altres són als pebrots de piquillo, són vermells, petits i amb forma de triangle. És fàcil trobar-los en conserva i els pots farcir amb el que et vingui de gust. És molt habitual menjar-los farcits de brandada de bacallà, però també els pots farcir amb carn picada o tallar-los a tires i posar-los en una amanida o en un plat d’arròs.

Els pebrots més especials
I, per acabar, val la pena que tinguis present dos tipus de pebrot una mica més especials. Es tracta de la nyora i del bitxo. La nyora és un tipus de pebrot sec que és la base del romesco i de la salsa de xató, entre d’altres. La polpa també es pot incorporar a les picades i als guisats per donar-los gust. Recorda, això sí, que abans de fer-la servir l’hauràs d’hidratar trenta minuts perquè puguis treure’n bé la polpa (la pela no serveix per cuinar).

I si t’agrada el picant, no ens podem oblidar del bitxo. Els més habituals tenen un punt picant moderat, però la veritat és que de pebrotets picants en pots trobar cada vegada més (a la cuina de molts països sud-americans són bàsics) i alguns piquen tant que només se’n fan servir quantitats molt petites. Fixa’t bé en quin tries i posa’l a la recepta just quan s’acabi la cocció, perquè li doni un toc picant però sense passar-te.

Versatilitat i varietat
Amb aquest repàs a algunes de les varietats de pebrot més importants que pots trobar per omplir el cistell hem volgut reivindicar una hortalissa tan variada com versàtil. Només has de tenir en compte quin ús li vols donar per triar el que hi quedi més bé, però una cosa és clara: sigui quina sigui la recepta que tinguis al cap, trobaràs un pebrot adequat per preparar-la.