BLOG

Endollar un aparell electrònic o prémer un interruptor -i que totes dues accions funcionin- són un hàbit que tenim tan integrat al nostre dia a dia que ja no ens sorprenem. Però… com arriba a casa nostra aquesta energia? Què passa des que es genera fins que premem l’interruptor i el llum de l’habitació s’encén? I encara més important: com ens assegurem que aquest gest que sembla tan senzill tingui un impacte mínim a la nostra terra i a la nostra butxaca? 

La clau està en l’energia verda. L’energia verda és aquella que prové de fonts d’energia natural, no contaminants i renovables: el vent, el sol, l’aigua o la geotèrmia. L’any 2050, Catalunya i el món s’han posat com a objectiu aconseguir un model energètic que provingui 100% de fonts sostenibles. Vols saber com s'obté l’energia neta que respecta el territori? 

• L’energia del vent:

Els catalans hem utilitzat la força del vent des de molt abans que naixessin els nostres avis: per fer girar molins i moldre gra o per empènyer les veles d’un vaixell mercant. Avui en dia, els molins de tres hèlixs i els aerogeneradors ens permeten aprofitar la força del vent per obtenir electricitat, que arriba a casa nostra a través de cables subterranis, terrestres i marins. Sabies que per generar energia eòlica només són útils els corrents de vent horitzontals amb velocitats superiors a 11 km/h i inferiors a 90 km/h? 

• L’energia del sol:

Som una terra amb molta energia i, per sort, amb molta llum solar. Actualment a Catalunya l’energia solar representa només el 0,9% del total: el potencial per créixer és enorme. De fet, cada hora que passa a la superfície de la Terra, el sol genera prou energia per abastir el món durant tot un any. Per convertir l’energia del sol en electricitat, són necessàries les plaques fotovoltaiques, que gràcies a les cèl·lules fotoelèctriques absorbeixen l’energia i la transformen en electricitat. 
 

• L’energia de l’aigua:

Les centrals hidroelèctriques arriben a Catalunya el 1911 aprofitant l’aigua dels rius i estanys del Pirineu, i es converteixen en el motor de la indústria del país. Fins al 1940 es construeixen 12 centrals hidroelèctriques, que suposen la transformació del territori: milloren les comunicacions, hi ha un augment demogràfic i sorgeixen noves oportunitats de negoci. L’aigua retinguda que aprofita els desnivells d’alçada per girar hèlixs de turbines hidràuliques, es converteix en energia que avui dia representa el 12,4% de la producció d’energia elèctrica a Catalunya.

• La geotèrmia: 

Aprofitar la calor interna de la terra és possible. Aquesta font inesgotable d’energia, que no necessita manteniment, no fa soroll i té un impacte visual mínim és l’energia geotèrmica, que es classifica en funció de la seva temperatura –alta, mitja, baixa i molt baixa–. A casa podem aprofitar la de molt baixa temperatura per la calefacció o produir aigua calenta sanitària. A Catalunya (2020) ja hi ha més de 660 instal·lacions geotèrmiques superficials.

El transport i la distribució: dos reptes de futur

Alguns dels principals reptes per a assolir un model energètic 100% verd són l’emmagatzematge, el transport i la distribució. Encara no es poden emmagatzemar grans quantitats d’energia elèctrica, però s’estan desenvolupant sistemes per aconseguir-ho. 

De moment, independentment del tipus d’energia que es tracti –solar, eòlica, hidràulica o biomassa–, s’ha de produir constantment per atendre les nostres necessitats i transportar-la des de les centrals que la produeixen, abocant-la a una xarxa complexa i extensa, per després distribuir-la entre els consumidors.

Com ens arriba l’energia a casa?

Les línies d’alta tensió transporten l’electricitat fins a les subestacions elèctriques amb cables aeris –els de les torres d’alta tensió–, subterranis o submarins. Aquestes subestacions elèctriques són les instal·lacions encarregades de fer les transformacions de la tensió, de la freqüència, del nombre de fases o la connexió de dues o més línies, perquè l’energia pugui ser transportada i distribuïda. 

Perquè nosaltres podem consumir l’electricitat a casa, cal que la tensió elevada de la central de producció –des de 400.000 fins a 30.000 volts– passi al corrent elèctric de mitja tensió –entre els 30.000 i els 1.000 volts–, i després es transformi a baixa tensió –inferior als 1.000 volts–, que és el voltatge amb el qual funcionen la majoria d’aparells elèctrics. 

Comprem l’energia

L’energia verda es bolca a la xarxa de transport i la distribuïdora ens fa arribar l’energia a casa. Però nosaltres… a qui comprem l’energia? La comercialitzadora és qui ven l’energia pel consum domèstic i la cobra al client final. Per tenir electricitat a casa, necessitem un contracte amb la comercialitzadora i fer els tràmits d’alta de la llum. A partir d’aquí els comptadors elèctrics que tenim instal·lats a casa porten el compte de la nostra despesa en electricitat. 

Actualment la majoria de comptadors són intel·ligents, recullen les dades exactes del consum per hores i les envien automàticament a l’empresa. Així ens estalviem la visita d’un tècnic a casa per fer la lectura del comptador, ens permet veure el tipus de tarifa que més ens convé segons el consum horari, i alhora podem modificar la potència per internet, altes i baixes o canvis de tarifes. 
 

Decidir de forma responsable

Afortunadament, avui en dia podem decidir el tipus d’energia que volem pagar. Podem estar tranquils i saber que, si comprem energia neta, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència expedeix certificats de garantia d’origen que asseguren que la quantitat d’energia que BonpreuEsclat Energia compra al llarg de l’any és 100% renovable. Si volem, també podem fer que casa nostra sigui autosuficient des del punt de vista energètic, instal·lant plaques solars. I si tenim excedents d’energia en l’autoconsum, torna a la xarxa general i se’ns compensa amb uns ingressos extres. 

Entendre com arriba l’energia elèctrica a casa ens ajuda a ser més conscients del tipus d’energia que volem contractar, fer-ne un ús responsable i fomentar l’estalvi energètic per contribuir al desenvolupament sostenible de la nostra terra.